Aportacions per a la classe

En aquesta web podreu trobar diversos exercicis de física i química relacionats amb el tema que estem treballant.

http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/Apuntes/apun1B.htm

“La necesaria verdad”, artículo de Mons. Juan del Río

“La necesaria verdad”, artículo de Mons. Juan del Río

Por SIC el 26 de mayo de 2011

"La cultura de la mentira se ha instalado en el poder y en muchas relaciones humanas. De tal manera que hoy nadie se fía de nadie. Se está a la defensiva y la convivencia social se ha distorsionado por falta de veracidad. La palabra humana ha perdido todo valor y la manipulación del lenguaje es el arte de la posmodernidad donde hablar de verdad objetiva, absolutamente independiente del yo, es evocar los espíritus de la intolerancia.

Se extrae como consecuencia que el mejor camino para una “sociedad sana” es situarse en el puro relativismo, donde todas las opiniones tengan el mismo valor. Es más, el valor de “cualquier verdad” viene determinado por el número de votantes, el de acceso o visitas en Internet o el consenso conseguido. Con esto se parte de una falacia: “que la verdad es producto del hombre”. Esta es la gran mentira que, con apariencia de verdad y orientada egoístamente, trata de instrumentalizar al hombre y en definitiva a anularlo. En el lado opuesto están la verdad y la veracidad que fundamenta y da vigor al derecho, a la libertad, a la justicia, a la paz."

A partir d'aquesta entrevista, podem extreure dues idees molt clares ( les subratllades en el text).

1. "La paraula humana ha perdut tot el valor i la manipulació del llenguatge és l'art de "l'actualitat". Avui dia, tal i com ens expressa la frase, la paraula ha perdut valor. La gent ja no es fia del què t'han dit sigui veritat o sigui simplement la seva concepció de la veritat. Ja que d'una mateixa vivència, dos persones tindran dues veritats segons la seva visió sobre la situació. I és llavors quan ens plantegem, què és la veritat? Ja que, si segons cadascú hi ha una veritat, existeix una veritat per sobre de totes aquestes? O bé, el que percebem nosaltres, al ser cadascú algo diferent, no és cert?

2." El valor de qualsevol veritat ve determinada per el número de votants, d'accés o de visites en Internet o en el consens aconseguit". Molts cops es creu que perquè un cert nombre de persones estiguin d'acord sobre un tema, allò serà el que és veritat. O perquè una persona amb una cert " nom" digui que algo és veritat, ho ha de ser. Però podem assegurar que per aquest motiu, no és així. Una veritat no és el que un conjunt de persones està d'acord o interessa que sigui. 

La veritat és el contrast entre la realitat i las idees creades sobre allò que estem veient.

Mapa conceptual

Aquí us deixo un mapa conceptual del primer tema que hem treballat a classe aquest trimestre.

Biografia de René Descartes

René Descartes va néixer a La Haye en Touraine (poble actualment denominat Descartes, va morir a Estocolm l'11 de febrer del 1650.

Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre d'altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

Pensament:

El seu pensament el situaria entre els principals artífexs de la revolució científica del segle XVII. A les formes i les qualitats de la Física Aristotèlica, que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristià i escolàstic), havien resultat ser un frau com a eixida intel·lectual, es contraposava la idea clara i fonamental que el món físic no és més que un pur mecanisme. I aleshores proposà el programa[1] ideal de tota ciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donara raó de tots els fets coneguts i que permetera descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou sols un troballa, sinó també una visió. Forçat a recórrer a l'experiència i a les hipòtesi demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.

Descartes mateix ens ha deixat una exposició del seu pensament, en el pròleg de l’edició francesa de la seva obra Principis de filosofia.[2] El primer que fa es aclarir allò que ell considera que es la filosofia: estudi de la saviesa, entesa en primer lloc com prudència en la conducció dels afers humans. També com coneixement de totes les coses que l'home pot conèixer per la conducció de la seva vida, conservació de la salut, i descobriment de totes les arts. Solsament Deu es perfectament savi, i l'home es mes o menys savi en la proporció que coneix les veritats mes importants.

La filosofia i el pensament

(El pensador)

He penjat aquesta imatge al bloc perquè crec que se'n pot treure o deduir una conclusió.

En la fotografia podem observar a una persona pensant. Pensant sobre que? No ho sabem.

La filosofia es tracte de intentar resoldre dubtes, problemes

 i trobar veritats(si es que existeixen) mitjançant el raonament.

Com va explicar-nos el nostre professor de filosofia, Toni Aguilar, la definició més sintetitzada de filosofia podriem representar-la amb un interrogant. Un interrogant que significa les múltiples preguntes que ens podem formular, i que intenntem resoldre perquè els éssers huamns tenim la inquietud de obtenir respostes a aquestes preguntes.

Aquesta imatge expressa el raonament i el pensament que constitueixen la filosofia, els elements principals per a dur-la a terme.