Biografia de René Descartes

René Descartes va néixer a La Haye en Touraine (poble actualment denominat Descartes, va morir a Estocolm l'11 de febrer del 1650.

Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre d'altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

Pensament:

El seu pensament el situaria entre els principals artífexs de la revolució científica del segle XVII. A les formes i les qualitats de la Física Aristotèlica, que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristià i escolàstic), havien resultat ser un frau com a eixida intel·lectual, es contraposava la idea clara i fonamental que el món físic no és més que un pur mecanisme. I aleshores proposà el programa[1] ideal de tota ciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donara raó de tots els fets coneguts i que permetera descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou sols un troballa, sinó també una visió. Forçat a recórrer a l'experiència i a les hipòtesi demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.

Descartes mateix ens ha deixat una exposició del seu pensament, en el pròleg de l’edició francesa de la seva obra Principis de filosofia.[2] El primer que fa es aclarir allò que ell considera que es la filosofia: estudi de la saviesa, entesa en primer lloc com prudència en la conducció dels afers humans. També com coneixement de totes les coses que l'home pot conèixer per la conducció de la seva vida, conservació de la salut, i descobriment de totes les arts. Solsament Deu es perfectament savi, i l'home es mes o menys savi en la proporció que coneix les veritats mes importants.