La realitat.
Podem analitzar la realitat des de molts punts
de vista, cadascú veurà una realitat subjectiva i pròpia que serà diferent a la
realitat d’algú altre.
Podem dir que la realitat és allò real, però
realment que és real, el món exterior és real i els nostres pensaments també ho
són, i els nostres somnis són reals? Perquè no ho podem considerar realitat els
somnis si al cap i a la fi són els nostres pensaments sense control.
La realitat exterior, afirmem que és real perquè
els nostres cinc sentits ens permeten identificar-la, veure-la apreciar-la, ens
permet idealitzar-la, imaginar-la i comprendre-la.
Però quan els nostres sentits fallen, ja sigui
perquè estem malalts o qualsevol altre cosa, podem arribar a distorsionar la
realitat, podem apreciar-la d’una forma diferent, llavors allò que els nostres sentits ens permetent captar es
irreal? Aleshores considerem que la realitat exterior es allò que els nostres
sentits perceben quan nosaltres estem en un bon estat de salut, ho podríem dir
així.
I si sempre els nostres sentits ens
estiguessin proporcionant una distorsió de la realitat i la realitat en si no
és realment com els nostres sentits ens fan creure com és?
Un altre aspecte que m’agradaria comentar és
el següent:
Nosaltres coneixem la realitat exterior
mitjançant 5 sentits i la determinem a partir d’aquests cinc, i que és el que
ens fa pensar que a la realitat exterior pura no hi ha elements que els nostres
sentits puguin captar?, és a dir, que podria ser, que a nosaltres ens faltessin
sentits per poder apreciar la realitat
com és d’una forma total, potser i han magnituds o sensacions a la realitat
pura que nosaltres no podem apreciar o captar perquè no disposem de cap sentit
que pugui rebre aquesta informació i fer-nos-la percebre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario