El fenomen italià de Beppe Grillo

Beppe Grillo és un  còmic històric italià imatge del moviment 5 Estrelles que ha aconseguit un  històric 25,5% dels vots en les últimes eleccions italianes.

El moviment 5 estrelles ha aconseguit aglotinar el cansament de la gent i els seus sorprenents resultats demostren el divorci entre la societat civil i les èlits que ens governen.

Beppe Grillo ha estat definit com un líder populista. La definició de populisme ens diu: “ve del concepte llatí de Populus que significa poble i que en la actualitat és un terme polític utilitzat per designar diferents corrents heterogènies però que es destaquen per la seva aversió discursiva o real a les elits econòmiques i intel·lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals (institucionals i ideològics), la seva denúncia de la corrupció política per part de les classes privilegiades i la seva constant apel·lació al "poble" com a font del poder.”*(Viquipèdia).

Vista la definició, em sembla un corrent bastant coherent i apropiat per la situació actual que estem vivint. No obstant, em xoca la posició que expressa el filòsof Fernando Savater en un article del País publicat avui, on diu “No se si aquí habra algún Grillo que me parece un tipo peligroso que dice barbaridades y nadie se lo hace pagar, pero lo que si que hay es algún grillado y ese es el riesgo.” I afegeix “... Como los políticos no ofrecen soluciones, está la tentación de pedir que se vayan todos y que vengan los antipolíticos, pero esto no es política.”.

Clarament Savater es posiciona en contra. Intento buscar alguna explicació, l’única cosa que em ve al cap és que aquests corrents poden deixar un clima d’ingovernabilitat com el que està patint ara a Itàlia, però em pregunto: realment no podríem buscar un model proper a la definició de “populisme” per tirar endavant un poble i un país?