LA DEMOCRÀCIA

La democràcia és  el sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat o societat, en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Entre aquestes decisions estan: Els partits polítics, lleis, etc.

La democràcia apareix per primera vegada en moltes de les antigues civilitzacions que van organitzar les seves institucions sobre la base dels sistemes comunitaris i igualitaris tribals.

Un dels inicis de la democràcia es va desenvolupar en petites polis i Atenes

l’any 500 aC es va formar l’assamblea del poble  en la qual només podien participar homes lliures, excloent dones i esclaus.

No va ser fins el segle XII que va sorgir a Amèrica la Lliga Democràtica i Constitucional d’Haudenosaunee, aquesta ja incloïa la limitació de poder i la igualtat democràtica entre homes i dones; era molt semblant a la democràcia moderna.

A l’edat mitjana per culpa de les monarquies absolutes, es va fer un retrocés sobretot a Europa del que s’havia aconseguit tant politicament com socialment. Així doncs en aquesta època hi havia les anomenades Democràcies urbanes formades en petits pobles. A finals d’aquesta etapa van aparèixer les idees de Hobbes, Locke i Rosseau.

El 1688 Anglaterra va establir la democràcia basada en el principi de la llibertat de discussió que estava al Parlament.

Anys més tard al 1735 a Paraguai, es va implantar un principi democràtic format per Jose d’Antequera.

Els Estats Units d’Amèrica el 1776 es van declarar independents dels països Hispanoamericans i ja van començar a haver-hi bases democràtiques.

En l’últim segle la democràcia ha augmentat en un gran nombre de països, en els quals hi ha: Abolició de l’esclavitud, sufragi Universal, igualtat jurídica i democràtica entre homes i dones, els drets dels treballadors i les garanties de la no discriminació de minories ètniques i religioses.

Alguns models de democràcia són:

-Democràcia directa: Es tracta de la democràcia en estat pur, tal com la van viure els seus fundador atenencs. Les decisions les prenen els membres del poble sobirà reunits en assemblea. No existeixen representants del poble sinó, en tot cas, agents fiduciaris del mateix, sotmesos als dictats de l'assemblea i revocables en qualsevol moment. Es tracta del tipus de democràcia preferit no només pels demòcrates de l'antiga Grècia, sino també per a molts pensadors moderns (Rousseau) i per a una bona part del socialisme i l'anarquisme.

-Democràcia representativa: Es tracta del model comú de democràcia moderna. A la democràcia representativa la sobirania continua en mans del poble, però aquest no exerceix directament el poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits periòdicament, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Això fa que les democràcies representatives tendeixin sovint a ser règims on la sobirania del poble es fa visible únicament durant els comicis, que solen esdevenir-se entre períodes relativament llargs de temps (ex:4 o 5 anys).

-Democràcia deliberativa: La democràcia deliberativa exigeix que aquells qui fan les lleis i prenen les decisions de govern defensin les seves opcions amb raons públiques. Les preferències dels ciutadans, es formin o no a l'àmbit de la vida privada de cadascú, han de passar l'examen del debat públic si volen veure's elevades a la categoria de lleis o de decisions executives i, per tant, son susceptibles de ser modificades atenent a bones raons.

-Democràcia participativa: Aquesta, que no exclou els mecanismes de representació tradicionals de la democràcia moderna, exigeix també la presència de mecanismes de participació popular en les decisions democràtiques.

Avantages de la democràcia:

La democràcia permet una reforma social sostenible constant gràcies a l'atenció de les necessitats que mostren les majories, en teoria, això és com funciona, encara que en la pràctica la democràcia requereix una disciplina bastant rígida i sòlida, com el liberalisme, que reclama perquè per fer-nos responsables de com portem a terme la nostra societat el simple seria caure en el abús i la arbitralitat que comunament s'exerceix contra els ciutadans d'una nació sense institucions polítiques democràtiques.

La llibertat d'escollir els nostres governants, l'oportunitat de revisar les versions de com fer les coses, el dret d'acceptar, pluralitat i diversitat cultural, permeten un entorn propici per al creixement i desenvolupament d'un país.

L'autoritarisme, el favoritisme, discriminació i violència contra l'estat de les minories ètniques, culturals, socials i polítics o gènere, recauen com a resultat de la política dissolució i la ruptura de l'estat de dret, generant conflictes greus en el cor d'una nació. I la democràcia prevenir aquest tipus de crisi, permetent la Fira i va assegurar l'accés a aquells que no són la majoria, basat en el respecte i la tolerància.