Realment és real?

Com ja sabem la realitat exterior a la nostre ment, és a dir el mon tal i com el coneixem, per a cada persona és diferent, cadascú veu un objecte d’una manera diferent per la qual cosa la realitat objectiva, la realitat pura, és a dir tal i com es l’objecta no ho podrem percebre mai.

Mai? Es cert que no sabem com l’altre veu aquell objecte ni com el percep ni quina interpretació en fa la seva ment, perquè es impossible de descriure. Però per aquest simple fet, pel fet de que no podem saber el que l’altre veu tampoc podem afirmar que ho veu diferent a la resta, pot donar-se el cas que dos individus vegin un objecte absolutament igual o fins i tot que tothom veiem les coses igual, ja que les nostres reaccions a determinats estímuls sensorials són bastant similars.

Des d’un punt de vista materialista la imatge que jo us he presentat la considerem real ja que és matèria i considerem que tot allò material del món exterior es allò que nosaltres anomenem “realitat”.

I perquè no pensar, com afirma solipsisme que aquest món exterior l’hem creat nosaltres? Que tot és una imaginació de la nostre ment i que la realitat pura està a la ment i no a l’exterior?

D’altre banda tenien en compte d’idealisme considerem que la realitat existeix a la nostre ment i es el subjecte aquell que coneix l’objecte, és ha dir que aquest paisatge existeix perquè hi ha un subjecte que el veu.

Per acabar vui parlar sobre allò que Kant anomenava les”condicions a priori”

Conèixer transforma l’objecta conegut. Tenint en compte aquesta afirmació és impossible conèixer la realitat pura tal i com és independentment de com nosaltres percebem les coses ja que pel fet de conèixer-la la nostre ment els hi aplica uns esquemes innats per tal de poder-la conèixer i entendre-la.